<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637</id><updated>2012-01-07T23:18:20.763+01:00</updated><title type='text'>DAVID GR-33-TOTTRAIL</title><subtitle type='html'>LA FELICITAT POT ESTAR EN ELS LLOCS MENYS PENSATS</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>17</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-1036197530716056327</id><published>2011-10-18T07:36:00.001+02:00</published><updated>2011-10-18T07:36:28.408+02:00</updated><title type='text'>12 HORAS 30 MINUTOS.</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Pues si, con todos los números del 1 al 0 incluidos,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;ésta ha sido mi marca en la primera carrera Ultra Trail que he disputado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;101 km, 4007 mtr +, 4005 mtr-, 8005 kcal consumidas, 142 ppm de media...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Os hago una crónica de lo que hubo lugar...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify" class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-NFYno71mmZ8/Tp0NG9wch8I/AAAAAAAAAM8/LAyY1EdqaHU/s1600/Perfil_UTSM_2011_2.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;img border="0" height="47" src="http://2.bp.blogspot.com/-NFYno71mmZ8/Tp0NG9wch8I/AAAAAAAAAM8/LAyY1EdqaHU/s320/Perfil_UTSM_2011_2.bmp" width="320" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;El fin de semana empezó el viernes con el viaje de salida desde Cabanes, juntos&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;los tres miembros de la expedición, Sonia Escuriola, Ximo Tomás, y el que&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;escribe. No había nervios, pero el estreno en una carrera de ultra distancia&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;sin una experiencia en las piernas, es para tener un ligero cosquilleo que nos&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;acompaño durante todo el trayecto hacia Cornudella de Montsant.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Llegamos al apartamento con tiempo paradescargar las maletas y dirigirnos a por el dorsal, luego a cenar yacabar de preparar la mochila para lo que sería una larga jornada de carrera elsábado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Nos levantamos y mientras desayunamos, Sonia, Ximo y yo&amp;nbsp;vamoscomentando la jugada y lo que creemos que nos deparará el día. Me dicen que handormido bien y pienso que esta Ultra Trail será un estreno maravilloso y queintentaremos disfrutarla...&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Llegamos al punto de encuentro de todos los corredores, los ánimos entre todoslos del grupo y conocidos permiten quitar algo de estrés y saber que no estamossolos en esta aventura.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-TNDiid6Rrow/Tp0ONzIRDII/AAAAAAAAANE/d6O5x93h46g/s1600/317455_2119005937890_1328027828_32068303_1281067785_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-TNDiid6Rrow/Tp0ONzIRDII/AAAAAAAAANE/d6O5x93h46g/s320/317455_2119005937890_1328027828_32068303_1281067785_n.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Pasamos el control de mochilas y me dirijo enseguida al punto de salida. Porsupuesto, nada de calentar que hay tiempo y saldré controlando. Noto que voyalgo&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;pesado y que la mochila se nota enla espalda. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;span style="mso-spacerun: yes;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Es curioso pero contaros cada paso de toda la prueba seria muy complicado parami, como poder resumir en unas palabras todo lo vivido en más de doce horas decarrera…&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Viktor E. Frankl, catedrático de neurología y psiquiatría en laUniversidad de Viena, podría ser un vivo ejemplo de cómo usar las actitudesconscientemente positivas y constructivas en las circunstancias más terribles, yes que, durante 100 km, os puedo asegurar que pasas por todos los estados deánimo posibles en una persona.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Frankl, prisionero durante mucho tiempoen los bestiales campos de concentración nazis, tuvo que soportar como suspadres, su hermana y su esposa morían en las cámaras de gas, ¿Cómo pudo aceptarque su vida tuviera un sentido y fuera digna de ser vivida, cuando todo lohabía perdido y había visto la aniquilación de todo lo que valía la pena? &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Laestrategia que utilizó para transcender el hambre, las humillaciones y lasinjusticias y hacer más soportable su presente, consistió en traer a la menteimágenes entrañables de sus seres más queridos: su infancia con sus padres, consu hermana, el amor y ternura de su esposa… para lograr esa meta, se necesitafuerza de voluntad, tenacidad, alta autoestima… y ahí, en situaciones de la carrera en donde la mente parecia poder ganar al cuerpo&amp;nbsp;es cuando a mí se meapareció la imagen y&amp;nbsp;figura de &lt;strong&gt;&lt;u&gt;Juanan Ruiz&lt;/u&gt;&lt;/strong&gt;, amigo más que entrenador, persona que me haenseñado los valores de correr, de disfrutar de la montaña, de conocer donde noestán mis limites, de luchar y tener una razón por la que vivir cadaentrenamiento y cada competición, es ahí cuando apareció la imagen y&amp;nbsp;figura de mispadres, de ver a mi madre poner lavadoras y lavadoras para que su hijo tenga laropa limpia al día siguiente para poder ir a correr, de sufrir cuando las cosasno salen bien, y de saber ponerte a tu sitio cuando salen bien, es ahí cuandoapareció la imagen y&amp;nbsp;figura de mi hermana, la “REINA” que me hizo terminar la carrera, laque pierde horas de su tiempo libre para que yo pueda “escaparme” a entrenar… &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Esas imágenes que te llegan a la cabezaen esos momentos duros, son los que&amp;nbsp;me&amp;nbsp;hicieronn terminar&amp;nbsp;mi objetivo de manerasatisfactoria.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Aunque otro ingrediente de estaexperiencia de felicidad, fue el compartir y disfrutar en compañía de losdemás, compartir las lágrimas de Sonia cuando entró en meta y vio a toda sufamilia que había acudido por sorpresa a verla terminar a las doce de la noche,si, a las doce!!! De ver sus ojos humedecidos y brillando con cada palabradespués de una charla de dos horas esperando a Ximo, ver llegar a Buscamurs alas dos de la madrugada, con una sonrisa de satisfacción diciendo, “ya está, jaen tenim un altra”, Que grandes sois, y que grande es poder decir que he ganadodos compañeros más de fatigas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Otro ingrediente de esta experiencia, hasido el haber conocido muchos puntos débiles y fragilidades mías, y el habersabido contrarrestarlas con fortaleza positiva, con capacidad de resistenciapara no desmoronarme ante las situaciones más críticas y adversas, aunque he dereconocer, que estuve a un paso de tirar la toalla, y que una llamada telefónica&amp;nbsp;me salvode la quema.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Por último me gustaría recalcar, que elingrediente que más me ha marcado en esta experiencia, ha sido que el verdaderodisfrute y gozo lo he vivido en todo el camino realizado y no en la llegada ameta, es verdad que me sentí feliz al cruzar la línea final y colgarme lamedalla de finisher, pero lo que verdaderamente me ha marcado y emocionado hasido el hecho de recorrer el camino hacia ese destino, lo que implica convivir,experimentar y sentir nuevas y distintas experiencias a cada minuto que ibapasando… es como quien compra cada día un Cupón de la ONCE o la lotería, aunquedesean el premio, de lo que verdaderamente disfrutan es de la espera, ese gozoprevio que dura poco tiempo y que preside la esperanza del “y si me toca?”…&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Y a mi me ha tocado en cada comentariovuestro del facebook alegrándoos de mi objetivo cumplido, de cada “me gusta”,de llegar el domingo a casa, y tener a tus amigos con un cartel esperándotepara darte un abrazo y felicitarte, de ver sus ojos prestando atención mientrasles cuentas tus pequeñas hazañas… por eso, y sólo por eso ha valido la penavivir unas de las horas más maravillosas de mi experiencia por la montaña, cuando los viallí, sentados en la terraza del bar, entendí la gran diferencia entre antes yahora, sencillamente lo más importante estaba en esa terraza y lo que yo habíarealizado y mi Ultra Trail, los vi muy pequeños al lado de todos ellos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="margin: auto auto auto 12pt; mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 3.0pt 3.0pt 3.0pt 3.0pt; mso-yfti-tbllook: 1184;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;td style="background-color: transparent; border: rgb(0, 0, 0); padding: 3pt;"&gt;&lt;/td&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/tr&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;tr style="mso-yfti-irow: 1; mso-yfti-lastrow: yes;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;  &lt;/span&gt;&lt;td style="background-color: transparent; border: rgb(0, 0, 0); padding: 3pt;"&gt;&lt;/td&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/tr&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Courier New&amp;quot;, Courier, monospace;"&gt;Gracias a todos los que se acordaron de mí, me animaron y estuvieron a milado.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: Courier New;"&gt;P.D: He hecho la entrada en Castellano, para que la puedan leer mis amigos de LA PACA (Murcia), pués un trocito de esta aventura también es suya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-fareast-language: ES;"&gt;&lt;span style="font-family: Courier New;"&gt;Nella vita, l'obiettivo non è l'obiettivo, se no quanto voi potrete ragiungere a piedi verso di essa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-1036197530716056327?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/1036197530716056327/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=1036197530716056327' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/1036197530716056327'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/1036197530716056327'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2011/10/12-horas-30-minutos.html' title='12 HORAS 30 MINUTOS.'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-NFYno71mmZ8/Tp0NG9wch8I/AAAAAAAAAM8/LAyY1EdqaHU/s72-c/Perfil_UTSM_2011_2.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-3476723024626532710</id><published>2010-11-25T22:08:00.002+01:00</published><updated>2010-11-25T22:40:15.967+01:00</updated><title type='text'>ESFORÇ</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;El que no es cuida, el que s'abandona,  es degrada... doncs així m'he sentit durant estos dies de la setmana, després de 22 dies de descans actiu (per a recarregar piles), el dilluns tornava a calçar-me les sabatilles per a córrer i començar el periode de preparació per a la nova temporada.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;I com resa el títol de l'entrada, és temps d'esforçar-se per a aspirar a evolucionar i a buscar eixa qualitat que ens farà disfrutar després durant tota la temporada.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TO7QuaQEYmI/AAAAAAAAAME/3z4X2X6cY0U/s1600/running-man.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 214px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5543597687078937186" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TO7QuaQEYmI/AAAAAAAAAME/3z4X2X6cY0U/s320/running-man.jpg" /&gt;&lt;/a&gt; Reprenent la paraula esforç, em venen a la ment molts casos que em passen amb la gent que ve al gimnàs on treballe (i més en estes dates on la gent busca posar-se guapo per al Nadal) i em comenten: "escolta, m'agradaria perdre pes sense esforç", "m'agradaria poder córrer 30 minuts sense esforç", "vull aconseguir unes bones abdominals sense esforç", tot de seguida, sense esforç... fins a gratis, si és posible.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pareix que estiguem convertint la paraula Esforç en algo obscé, i és que pareix que és l'ideal que ens pretenen vendre la nostra societat, "vosté tranquil, que nosaltres ens ocupem de tot" ens expliquen... com si tot el "món" conspirara per a fer-nos feliços sense esforç...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;De veritat?, evidentment, en absència d'esforç, en absència d'una aportació constant d'energia, les coses ens abandonen, simplement, almenys això pense jo.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;P.D: Quant als meus entrenaments, el dilluns 50 min de carrera continua (137 ppm de mitja i 143 ppm de màxima), el dimarts 55 min de treball de força en el gimnàs, el dimecres 1h 15 min de btt i hui dijous altres 50 min de carrera continua (134 ppm de mitja i 146 ppm de màxima), ens queda el millor per al cap de setmana.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-3476723024626532710?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/3476723024626532710/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=3476723024626532710' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3476723024626532710'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3476723024626532710'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/11/esforc.html' title='ESFORÇ'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TO7QuaQEYmI/AAAAAAAAAME/3z4X2X6cY0U/s72-c/running-man.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-93530356636635738</id><published>2010-11-16T17:38:00.002+01:00</published><updated>2010-11-16T17:50:55.760+01:00</updated><title type='text'>EL SER OCULT...</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Eixe que t’ajuda a aclarir les teues metes, que sigues tu mateix qui les aconseguisques.&lt;br /&gt;Eixe que t’ajuda a traure el millor de tu mateix i a buscar el camí que et porte des d’on estàs fins on vullgues estar.&lt;br /&gt;Eixe que mira al present i al futur i t’ajuda a traure tot el teu potencial per a arribar el més alt possible, a arribar més lluny...&lt;br /&gt;Eixe company, entrenador, amic...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Video del meu company, i entrenador Juanan, comprendreu qui m'ha ensenyat a disfrutar de les muntanyes:&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=YbsGQKZSBwo"&gt;http://www.youtube.com/watch?v=YbsGQKZSBwo&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;"&lt;em&gt;Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me salvo a mi". (Don José Ortega y Gaset)&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Moltes persones que em seguixen comenten que no els és fàcil canviar el rumb per a millorar en els seus reptes, marques personals o carreres.&lt;br /&gt;L’escriptor Gerorge Bernard fa la reflexió següent: "&lt;em&gt;Las personas siempre culpan a las circunstancias de lo que son. Yo no creo en las circunstancias. La gente que avanza en este mundo es la que persigue y busca las circunstancias que desea y, si no las encuentra, las crea".&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Des del meu punt de vista, diria a tota eixa gent que sempre és necessari créixer al costat d’una o altra persona per a saciar la curiositat per saber el que es desconeix. I és que com deia Sòcrates, &lt;em&gt;“&lt;/em&gt;solo se que no se nada&lt;em&gt;”,&lt;/em&gt; i gràcies a eixa sensació que em queda molt per aprendre, és el que ens fa ser més forts.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;A que esperes a buscar el teu ser ocult?&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-93530356636635738?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/93530356636635738/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=93530356636635738' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/93530356636635738'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/93530356636635738'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/11/el-ser-ocult.html' title='EL SER OCULT...'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-1027405209832370205</id><published>2010-11-15T20:35:00.003+01:00</published><updated>2010-11-15T20:49:53.676+01:00</updated><title type='text'>XICOTETA REFLEXIÓ.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt; Des de principis de Setembre estic entrenant a un equip de futbol base de xavals de L’Alcora, infantils per a ser més exactes (11-12 anys). El cas és que, al treballar amb ells estos mesos, m’han fet reflexionar sobre una sèrie de coses que m’han fet girar la vista cap arrere amb gran melancolia i m’han fet pensar en la pregunta següent: tant ha canviat l’esport i amb ell la nostra societat?, o és al contrari i és la societat la que ha canviat a l’esport?...&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TOGL_bVCrEI/AAAAAAAAAL8/XJlnZjDvilU/s1600/NI%25C3%2591OS.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5539862938426453058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 218px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TOGL_bVCrEI/AAAAAAAAAL8/XJlnZjDvilU/s320/NI%25C3%2591OS.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;Tirant la vista cap arrere, m’adone que abans l’esport era més natural, per exemple, em vaig "enamorar" del ciclisme en l’època d’Indurain, Chiapuchi, Pantani... on s’atacava fins que un no podia més, es deixava la pell en l’asfalt, ningú et recordava pel pinganillo que et reservares, que anares a roda o que no t’interessava ficar-te en eixa escapada...&lt;br /&gt;Em va apassionar el futbol i el caràcter de Guardiola en el Dream Team, o la passió i la lluita amb què barallava cada baló Luis Enrique en cada partit...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;En canvi ara, els xavals miren més si les bótes que porten són les de Cristino Ronaldo o Messi...&lt;br /&gt;Quins valors estem inculcant als nostres jóvens i futurs esportistes del demà? Amb una societat tan materialista, quin reflexe donem als més jóvens? La meua resposta és que, un futbolista ganya més de 5 milions d’euros a l’any i un atleta sempre esta queixant-se de que no ganya un duro, llavors, està clar quina serà l'elecció d'un pare i el seu propi fill de cara al futur, no? Han de guanyar més els atletes perquè es dediquen més els xiquets al seu esport?&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TOGL-5MtaeI/AAAAAAAAAL0/MHCNSe-WURU/s1600/cristiano-ronaldo2.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5539862929264699874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 237px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TOGL-5MtaeI/AAAAAAAAAL0/MHCNSe-WURU/s320/cristiano-ronaldo2.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;Potser el problema siga que ja no hi ha la cultura del sacrifici ni de fer les coses que t’agraden sense esperar sempre els diners...&lt;br /&gt;Estem perdent la finalitat que te el joc i l'esport en la nostra joventut?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Piaget i Huizinga van definir el joc com: “&lt;em&gt;una activitat que proporciona satisfacció, plaer, gaudi, que és espontània, voluntària i lliurement triada, que proporciona un aprenentatge i una interlocutòria expressió, descobrint el món exterior i d’un mateix, sent una activitat creadora i seriosa."&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si ens centrem en aquesta definició, creus que els jóvens de hui en dia trien lliurement l’esport que volen practicar per la satisfacció que reben, o més induïts pels pensaments materialistes dels seus pares? Busquen un aprenentatge i una socialització, o busquen un millor futur esdevenidor?...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Afortunadament, crec que en l’esport en què em moc en estos moments, seguix veient-se el valor del coratge, de la ràbia, de l’esperit de sacrifici... i que guanye el millor...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quina és la teua opinió?...&lt;br /&gt;Si com Cagigal ens expressa que: "&lt;em&gt;el joc constitueix el somriure de la societat&lt;/em&gt;", ara ja se perque estem en crisis...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-1027405209832370205?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/1027405209832370205/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=1027405209832370205' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/1027405209832370205'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/1027405209832370205'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/11/xicoteta-reflexio.html' title='XICOTETA REFLEXIÓ.'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TOGL_bVCrEI/AAAAAAAAAL8/XJlnZjDvilU/s72-c/NI%25C3%2591OS.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-3237708066781379545</id><published>2010-11-15T09:33:00.002+01:00</published><updated>2010-11-15T09:53:23.726+01:00</updated><title type='text'>JA ESTEM PER ACI.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Després d'uns mesos de total absència i oblit del blog, tornem amb més ganes d'escriure...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TODz29d5OOI/AAAAAAAAALs/ugZewfM6dlw/s1600/11.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5539695667204143330" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TODz29d5OOI/AAAAAAAAALs/ugZewfM6dlw/s320/11.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Una vegada finalitzada la temporada de carreres 2010, es temps de descans i de reflexió.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Estos últims mesos de competició m'han fet donar-me compte que tinc molta gent al meu costat seguint-me, i gràcies al suport dels que em seguixen, guanye o perda, aconseguisca les metes que em propose o en busca de noves quan estes no són factibles, són l'empremta que van deixant totes estes mostres d'afecte les que es queden gravades en el meu interior per a futures actuacions.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La nova temporada està coent-se en el forn, i prompte acabarem de planificar-la, mentrestant és temps d'un descans actiu...&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-3237708066781379545?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/3237708066781379545/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=3237708066781379545' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3237708066781379545'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3237708066781379545'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/11/ja-estem-per-aci.html' title='JA ESTEM PER ACI.'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TODz29d5OOI/AAAAAAAAALs/ugZewfM6dlw/s72-c/11.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-5795500637625875177</id><published>2010-07-23T17:00:00.002+02:00</published><updated>2010-07-23T17:13:16.501+02:00</updated><title type='text'>MONTE PERDIDO XTREM</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;u&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#000000;"&gt;MÉS QUE UNA CARRERA... gràcies per fer-me sentir viu!&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/u&gt;&lt;/div&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="color:#0066cc;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="color:#0066cc;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvH7VB0gI/AAAAAAAAAIw/pfI1iXfvzjk/s1600/DSC00873.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497117370902237698" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvH7VB0gI/AAAAAAAAAIw/pfI1iXfvzjk/s320/DSC00873.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;El passat cap de setmana del 17 i 18 de Juliol he tingut la sort de participar en la que és per a mi la millor “carrera” que he fet fins ara. M’espantava un poc, ja que mai havia corregut este tipus de travessies per alta muntanya. Però era algo especial, corria amb un grup de persones que fan traure totes les teues forces, deixant-se tota la seua vida per fer-te sentir part de la seua família... per una il·lusió... la muntanya.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;La Monte Perdido Extrem és una travessia que li pega la volta al Monte Perdido, passant per uns quants refugis de muntanya. Els refugis pels quals passa la ruta són: Pineta, que és el d’eixida i arribada, Espuguettes i Sarradets en territori francés, i el conegut refugi de Góriz, en els peus del Monte Perdido.&lt;br /&gt;En principi el recorregut té uns 47 km., però com encara queda neu a les cotes més altes del recorregut, nosaltres hem fet la variant llarga, per a no passar per Tucarroya i per la Punta de las Olas, ja que en estos trams queda gel, i els guardes ens van aconsellar fer la variant llarga de 52 km. A més ens vam perdre en la zona de Gavarnie, on vam tindre molta boira per davall dels 1.800 metres. Vam estar 1h20’ fora de la ruta, fent al final uns 61 km. El desnivell positiu va ser de 4.030 m. i l’acumulat 8.060 m.&lt;br /&gt;El nostre repte, fer la travessia en menys de 22 hores.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvHTF-cbI/AAAAAAAAAIo/XAtyG0iMgmM/s1600/DSC00862.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497117360101683634" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvHTF-cbI/AAAAAAAAAIo/XAtyG0iMgmM/s320/DSC00862.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;Es pot dir que este viatge ha arribat en un moment de la meua vida on moltes desil·lusions i perjuís s’han anat allunyant del meu cap i podia acostar-me a un altre món amb l’entusiasme d’observar i aprendre, amb la ment un poc més oberta. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Dos dies en la muntanya m’han aportat tant com mesos de treball interior i meditació diària en la nostra civilització.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Si, també era una “competició esportiva”,però en eixe aspecte desapareixen els rivals, tot acaba sent una lluita contra tu mateix de la qual he eixit també molt reforçat.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El Parc Nacional del Monte Perdido és un lloc que et va atrapant a poc a poc. Sempre vaig pensar que no se m’havia perdut res allí, en un dels trams més espectaculars del recorregut,on anàvem seguint la denominada “Alta Ruta Pirinenca (HRP)”, per l’espectacular pujada dels Escalettes, on contemplem la cascada de Gavarnie i les seues parets (hi ha parets verticals de 1.500 m.), quan des de l’alt de la muntanya vaig poder observar la majestuositat del paisatge, vaig sentir que m’estava omplint, el no tindre a la vista cap límit de pisos, fàbriques, llums, cotxes... per cap part, et dóna una altra dimensió. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Les paraules no poden plasmar mai este tipus d’experiències.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La companyia de Vicent Peris, Lucas Boix i Jose Valls, han fet de la MONTE PERDIDO XTREM algo més que una “carrera”, sent la millor aventura esportiva on haja participat. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvHIPNXEI/AAAAAAAAAIg/dST1AHIL1qU/s1600/DSC00861.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497117357187619906" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvHIPNXEI/AAAAAAAAAIg/dST1AHIL1qU/s320/DSC00861.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una imatge val més que mil paraules... es lo que tots sabem, i que d’alguna manera podria definir el que ha sigut este cap de setmana, no m’ixen les paraules per a poder descriure enorme bellesa de paisatges, de rutes, d’impressions, de comentaris realitzats, dels minuts i segons viscuts junt amb el grup, hem aconseguit arribar a eixe estat mental on sentim i sentim la nostra respiració, cada camallada, on s’esfumen per segons els nostres torturadors pensaments i ens n’adonem que pertanyem a un mon més gran que el que ens han fet pensar. Per mil·lèsimes de segon hi ha hagut una bretxa on es fon el nostre cos, ment i ànima, emportant-nos a un altre estat, només d’ací, de la calma i la quietud que hem sentit en cada racó del recorregut per el Monte Perdido pot eixir la motivació, i he sigut capaç de ser conscient que la felicitat, de vegades, està dins de nosaltres i que un sol paisatge ens pot omplir moltes més vegades que les mil paraules.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvGj870hI/AAAAAAAAAIY/cSTGYPqq5TA/s1600/DSC00894.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497117347447296530" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvGj870hI/AAAAAAAAAIY/cSTGYPqq5TA/s320/DSC00894.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;Ací vos deixe la crònica que ha realitzat el meu company Vicent Peris, definix perfectament i millor de lo que jo ho podria fer el que hem viscut en la Monte Perdido Xtrem:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;"Tres castellonencs i un valencià, els primers “Finishers” de Monte Perdido Extrem Non-Stop.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com diuen els guardes del Refugi de Pineta, hem segut els primers en guanyar-nos l’entrepà de mortadela.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Monte Perdido Extrem és una travessia que li pega la volta al Monte Perdido, passant per varis refugis de muntanya. Normalment els muntanyers, fan aquesta travessia en 3 dies. L’organització, a més de la travessia, dona també l’opció de fer-la en modalitat Non-Stop, en menys de 22 hores, tot un repte. Organitzar una cursa, al transcòrrer la ruta per dins del Parc Nacional d’Ordesa, no és possible. Per això des de juny fins a setembre, la “cursa” es pot fer quan es vullga. A mesura que la gent la vage fent, l’organització anirà confeccionant una classificació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nosaltres vam anar quatre companys, Lucas Boix de Sueca (Club La Faixa), José Valls de Borriol (C.M. La Pedrera), David Mundina de Sant Joan de Moró (Running Team Trangoworld, i patrocinat per Ajuntament de Moró, Rte. Can Bou i Pub Tropical) i jo, Vicent Peris d’Atzeneta del Maestrat (Running Team Trangoworld).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El recorregut és dur, bonic, tècnic, exigent,..….en definitiva EXTREM, ESPECTACULAR.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En principi té 47 km., però com que encara queda neu a les cotes més altes del recorregut, nosaltres vam tindre que fer la variant llarga, per a no passar per Tucarroya i per la Punta de las Olas, ja que en aquestos trams quedava gel, i en material lleuger per a córrer, els guardes ens van aconsellar fer aquesta variant de 52 km. A més ens vam perdre en la zona de Gavarnie, on vam pillar molta boira per baix dels 1.800 metres. Vam estar 1h20’ fora de la ruta, fent al final uns 61 km. El desnivell positiu va ser de 4.030 m. i l’acumulat 8.060 m.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El recorregut inclou 2 quilòmetres verticals. Un d’eixida en un ascens de 1.190 m. fins a Puerto Nuevo o Lera. I un altre des de l’Hotel du Cirque de Gavarnie fins La Brecha de Rolando, en un ascens de 1.210 m. També una altra pujada des de Fonblanca fins al Collao de Pineta de 750 m. I una baixada kamikaze final de 1.150 m. que té de tot: trams de roca, pedra solta, trams per a destrepar, bosc. És una flipada de recorregut, on lo que menys hi ha, és terreny còmode per a córrer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De tota la ruta, per a mi el millor tram és el que va des de l’Hotel du Cirque de Gavarnie fins a Casteret. Ací tenim un dels quilòmetres verticals dels que parlàvem abans, on anàvem seguint la denominada “Alta Rura Pirenaica (HRP)”, per la espectacular pujada de Les Escalettes. Llàstima de la boira que hi havia, ja que les vistes de Gavarnie des d’ací, ens van dir al refugi que són les millors de la ruta. Àngel, guarda del refugi ens va dir: “Os habéis perdido las mejores vistas. No te das cuenta de la majestuosidad de la cascada de Gavarnie y de sus paredes (hi han parets verticals de 1.500 m.) hasta que ves la cascada entera con personas al pie de la misma. En invierno, Gavarnie es sobrecogedor, es el valle del silencio y de la muerte”. Aquestes paraules se m’han quedat gravades.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta pujada de la que parle acaba a La Brecha de Rolando. Als últims 250 m. d’ascensió per arribar a La Brecha, hi havia molta neu, i ens vam tindre que posar els crampons per a sabatilles que portàvem. I el tram que hi ha des de la Brecha fins a Casteret passant per el Paso de Los Sarrios es espectacular.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els refugis per els que passa la ruta són: Pineta, que és el d’eixida i arribada i on el tracte que ens van donar els guardes va ser inmillorable, Espuguettes i Sarradets en territori francés, i el més que conegut refugi de Góriz, als peus del Monte Perdido i un dels refugis més transitats del Pirineu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalment el temps que vam emplear en fer la ruta va ser de 12h26’. En principi teniem pensat fer unes 10 hores, però el temps que vam estar perduts i el no conéixer el recorregut i els dubtes que això et fa tindre en alguns llocs, van fer aumentar aquest temps inicial. Ara que ja coneixem la ruta i que ja hem disfrutat d’ella, ja estem pensat en tornar l’any que ve a fer un bon crono, sense perdre’s, sense dubtes, no fent quasi gens de temps als refugis i sense càmera de fotos. En definitiva, a la feina, com a qualsevol altra cursa. Però això serà l’any que ve."&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Podeu vore les fotos que vam fer al següent enllaç: &lt;a href="http://picasaweb.google.es/vicentperis/21MontePerdidoExtremNonStop170710"&gt;http://picasaweb.google.es/vicentperis/21MontePerdidoExtremNonStop170710#&lt;/a&gt;. I en poc dies faré una crònica més extensa, en més detalls que estarà al blog de baix.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Salut i muntanya.&lt;br /&gt;ATOPEEEEEEEEEE !!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vicent Peris Gómez&lt;br /&gt;&lt;a href="http://atopeeeeeeeeee.blogspot.com/"&gt;http://atopeeeeeeeeee.blogspot.com/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvGVEYg2I/AAAAAAAAAIQ/wKfitTBPRMo/s1600/DSC00928.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497117343452005218" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvGVEYg2I/AAAAAAAAAIQ/wKfitTBPRMo/s320/DSC00928.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-5795500637625875177?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/5795500637625875177/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=5795500637625875177' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/5795500637625875177'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/5795500637625875177'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/07/monte-perdido-xtrem.html' title='MONTE PERDIDO XTREM'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/TEmvH7VB0gI/AAAAAAAAAIw/pfI1iXfvzjk/s72-c/DSC00873.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-3823134311096806870</id><published>2010-03-15T20:45:00.002+01:00</published><updated>2010-03-15T22:03:59.969+01:00</updated><title type='text'>VIURE LA MARATÓ DE BORRIOL 2010</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Cinc dies per a la marató de Borriol, cinc dies en què segur passaran per la meua ment i per la de totes aquelles persones que participaran, les hores d'entrenament realitzades, els quilòmetres acumulats... i on sorgirà la gran pregunta de si seran suficients per a aconseguir l'objectiu marcat.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Heus ací la reflexió d'esta entrada.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;M'agradaria poder centrar-me en el poder de la ment, és un tema que cada dia intente donar-li més valor, ja que pense que per a córrer, no cal fer absolutament res, tan sols fer l'acciò en què estem immersos, connectats íntimament amb el nostre cos.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Però, i la ment? Quin paper realitza en tot el nostre treball a l'hora de córrer? Podem entrenar els pensaments, aixó que ningú ha demostrat que existeix, ni d'on ve, però que tant ens pot ajudar o perjudicar?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Crec que per a aconseguir certes coses ha d'haver-hi fases d'esforç, de sacrifici, no obstant aixó sempre serà gratificant. Hem de ser conscients que cada pensament que se'ns passa pel cap en el moment en què estem corrent, ens allunya d'eixa pròpia acció, de sentir cada pas, d'estar centrats en el present.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un exemple,  si observem un xiquet de 4 anys mentres corre, veurem com està sentint el seu cos, i en el moment de córrer la seua ment posa atenció en el pur plaer de córrer, i no li pertorben pensaments tals com ja arribaré, estic cansant, què esperen de mi, tinc fam, quin fred o calor fa, què bo sóc, o mil imatges... tans sols dona tot el que pot fins que es cansa i para.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Igual que el xiquet, nosaltres hem de viure eixe moment, els nostres passos, la nostra respiració, i que aparega un altre tipus de ment que la que usem normalment, la intuïtiva i la verdaderament intel.ligent.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Com és possible anar a 200 pulsacions i tindre el control de viure el moment sense estressar-se per algún objectiu? No és fàcil, és un entrene diari, lo que si se, és que les coses ixen moltíssim millor quan ho fem d'aquesta manera, no hi ha afecció a un objectiu, fem les coses disfrutant, sentint-les.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pense que cada un de nosaltres, encara que no siguem conscients, apliquem tot açò moltes vegades, i una vegada més ho farem en la marató de Borriol. Sabent que la nostra preparació ha sigut excel.lent, passem a ocupar-nos de disfrutar del moment, en compte de preocupar-nos fora de tot lo que  no siga el present.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Com diria el grandiós Johan Cruyff:&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt; “Todos sabemos los beneficios que proporciona el deporte, y no me estoy refiriendo sólo a la mejora física. El deporte educa. Aprendes a ganar, aprendes a perder, aprendes a ayudar, aprendes a recibir ayuda. Te enseña a respetar. Te enseña a compartir y te enseña a integrar. A desarrollar habilidades tácticas y estrategia. A trabajar en equipo para un bien común. Y como resultado aprendes a tener confianza en ti mismo y a valorar que el esfuerzo es al final la recompensa. Pero, principalmente, el deporte es pura y simplemente diversión”.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;p align="justify"&gt;En quant a mi, començe una setmana regenerativa per a arribar en les millors condicions possibles a la carrera del diumenge, els deures i el treball estan fets, ara només cal esperar que el cos ho assimile tot de la millor manera possible per a poder disfrutar de cada segon el próxim dia 21.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un abraç i moltíssima força!!!&lt;/p&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-3823134311096806870?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/3823134311096806870/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=3823134311096806870' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3823134311096806870'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3823134311096806870'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/03/viure-la-marato-de-borriol-2010.html' title='VIURE LA MARATÓ DE BORRIOL 2010'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-5145246771395278583</id><published>2010-02-26T10:03:00.002+01:00</published><updated>2010-02-26T10:56:53.111+01:00</updated><title type='text'>MOMENTS DE REFLEXÓ...</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Setmana tranquil.la en quant a entrenaments, baixant prou el volum perquè les cames i el cos vagen assimilant el treball realitzat fins ara...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Així que com tinc poc que comptar en quant a entrenaments, m'agradaria proposar un tema de "debat":&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Tots tenim els nostres objectius o metes, per exemple, en el cas en el què jo estic ficat ara es tracta d'una marató de muntanya. Tinc il.lusió, ganes i un entusiasme compartit. Poc més puc demanar.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Cada persona porta el seu propi mapa (planificació) i és impossible dir que tot està controlat.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Heus ací el debat: ¿On ens posem les nostres metes? ¿On arribem a aconseguir els nostres èxits i que entenem per ells?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Se m'escapen moltíssimes coses, com per exemple, m'és difícil veure quan l'objectiu ha pogut am mi i m'ha sobrepassat.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;¿Per que no sentim una alegria amb nosaltres mateixos pel mer fet d'haver creuat la meta? ¿Per que no entenem que cada experiència és única i no podem comparar dos carreres iguals?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Crec que tots, i començant per mi, hauriem de botar d'alegria a cada pas per meta, inclús vaig més enllà, crec que l'alegria no hauria de dependre del pas per meta, si no a saber apendre en certa manera a disfrutar del camí.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Crec que visc moltes vegades pegat al resultat, i això em fa córrer la próxima carrera plena de condicions i no poder-la viure i sentir-la.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La meua opinió és que, si obtinc el meu objectiu, deuria alegrar-me i deixar-ho anar, no apegar-me al resultat. I si no obtinc el meu objectiu, i en compte d'eufòria se m'apodera la "tristesa", també hauria de saber observar-la, no voler que les paraules de consol ocultaren eixa tristesa real, crec que només així puc gestionar els "fracasos" i fer-los victòries, afrontant la pròxima carrera no com una revenja, sinó com una nova experiència on l'anterior carrera em donarà moltes més forces per a no cometre els mateixos errors, encara que estos siguen que he d'escoltar-me més i anar dins de les meues possibilitats reals en cada moment.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;¿Que opineu?... ¿No creieu també que sol passar que som els últims a donar-nos compte que la nostra teulada necessita reformes, i que ho solen veure abans els altres que nosaltres mateixos?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Crec que d'ahí la importància de comptar amb algú (entrenador, persona de confiança, etc...) que ens sàpia escoltar i guiar en cada moment. Però això crec que pot ser un altre tema de debat.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;SALUT!!!&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-5145246771395278583?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/5145246771395278583/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=5145246771395278583' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/5145246771395278583'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/5145246771395278583'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/02/moments-de-reflexo.html' title='MOMENTS DE REFLEXÓ...'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-3232807557456778025</id><published>2010-02-22T13:32:00.002+01:00</published><updated>2010-02-22T13:53:55.837+01:00</updated><title type='text'>CAP DE SETMANA COMPLET...</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Perquè si, com diu el títol de l'entrada, per a acabar de rematar esta setmana de càrrega, que millor que el que vaig fer este cap de setmana.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En l'última entrada, comentaba que el divendres em tocaven 60 minuts de rodatge suau, sense pasar en cap moment de 140 ppm, vaig acabar en 12,75 km més a les cames.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El dissabte tocava el rodatge llarg, quedem en Borriol Juanan i Sebas (companys d'equip) i jo per fer gran part del recorregut de la marató de Borriol, allí ens trobem a Vicent Calvo i dos companys seus que anaven també a entrenar el recorregut, i s'unixen a nosaltres i sobre les 8:30 del matí comencem la rodada... i vaja quina rodada, amb la gent que anava jo quasi que vaig anar a ritme de competició fins a la Pobla, on van baixar un poc el ritme... jejeje... però vaja amb el recorregut de la marató, no l'havia fet mai i vaja tela... que pujades que té, i les baixades, algunes d'elles técniques, bonic de veres. al final ens va sortir un entrenament de 3 hores 57 minuts per a uns 34 Km, no està gens malament, en part, gracies a la magnífica companyia i a les bones sensacions trobades.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;I el diumenge, per a acabar de rematar, 90 minuts de rodatge per les muntanyes de Moró, per a acabar de acumular fatiga i cansament, em van sortir uns 17 Km amb 704 mtr de desnivell positiu. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Avui toca descans, que el cos ja demana calma, així que després de la clase de spinning, uns exercicis d'estiraments i reposar per a agafar forçes.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Acabe la setmana en unes 15 hores d'entrenament contant les clases d'spinning... no està gens malament.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;SALUT!!!&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-3232807557456778025?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/3232807557456778025/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=3232807557456778025' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3232807557456778025'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3232807557456778025'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/02/cap-de-setmana-complet.html' title='CAP DE SETMANA COMPLET...'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-3635248550538790637</id><published>2010-02-19T10:26:00.002+01:00</published><updated>2010-02-19T10:47:04.643+01:00</updated><title type='text'>SENSACIÓ D'ESTAR VIU...</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;"&lt;em&gt;lo más importante en el deporte no es ganar, sino participar, porque lo esencial en la vida no es el éxito, sino esforzarse por conseguirlo"...&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Com en eixa frase de Pierre de Coubertin, en això estem, a esforçar-nos per a aconseguir arribar als èxits, i vaja setmana d'esforços que porte...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Dilluns, 1 hora 15 minuts per muntanya amb camvis de ritme de 5x5 min i damunt amb plutja, qui dóna més?... molt bones sensacions acabant l'entrenament amb 16,80 Km i 294 mtr +.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Dimarts, hora i mitja de bici, però com no volia mullar-me, la vaig fer indoor, suau, 114 ppm de mitja.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Dimecres, 50 minuts de carrera més 15 minuts de técnica de carrera, al final uns 12 km.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ahir, pues ahir tocaba sèries de costes, i la veritat es que les cames van respondre bé.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;I hui, hui toca rodada d'una hora suau per a demà dissabte fer la rodada llarga d'unes 4 hores que em toquen, quasi res...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Perquè això, això si que es sensació d'estar viu...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A TOPEE!!!!!!!!!!!!! &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-3635248550538790637?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/3635248550538790637/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=3635248550538790637' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3635248550538790637'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3635248550538790637'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/02/sensacio-destar-viu.html' title='SENSACIÓ D&apos;ESTAR VIU...'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-8612193291081671329</id><published>2010-02-04T20:03:00.003+01:00</published><updated>2010-02-04T20:35:53.182+01:00</updated><title type='text'>LA POSIBILIDAD DE ELEGIR.</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:times new roman;"&gt;Todos tenemos &lt;strong&gt;barreras &lt;/strong&gt;de uno u otro tipo. Lo que ocurre que no todos las &lt;strong&gt;"las gestionamos" &lt;/strong&gt;igual. Muchos se sienten "pequeños". Bien por sus propios miedos o bien por los miedos que les han transmitido otros: "&lt;em&gt;Yo no puedo ser un gran corredor. Me falta mucho... En este terreno yo no funciono, yo no sirvo..."&lt;/em&gt; ¿Os suena?&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2sandTEHSI/AAAAAAAAAFc/WdM8UK8CxPI/s1600-h/IMG_2061.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434466640534445346" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 214px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2sandTEHSI/AAAAAAAAAFc/WdM8UK8CxPI/s320/IMG_2061.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:times new roman;"&gt;Alguna vez alguien me enseño que tenemos que estar seguros de que tenemos la posibilidad de &lt;strong&gt;decidir&lt;/strong&gt; sobre nuestro &lt;strong&gt;estado emocional. &lt;/strong&gt;Y elegir qué hacemos con nuestro presente. No podemos cambiar el pasado. Lo que hemos hecho, hecho está. Pero podemos elegir como sentirnos... ¿Y sirve de algo sentirnos mal por cosas que ya no tienen solución?&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:times new roman;"&gt;"&lt;em&gt;No puedes dormir, has tenido una mala carrera y tu entrenador te ha leido la cartilla. Te sientes mal"... &lt;/em&gt;Si ya no puedes hacer nada por llegar mejor, ¿De que sirve sentirse mal? ¿Puedes mejorar o ser mejor sintiendote mal? ¿Vas a llegar el pimero en la próxima carrera por sentirte mal?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Lo que si tienes es la posibilidad de analizar porque has tenido una mala carrera. Gestionar los hechos. ¡Hazlo! Si es tu responsabilidad,  ya que nos has hecho los deberes como teniais previsto y has pasado una mala noche, dirige tu energía a solucionar el problema. ¡Cambia! ¿Por qué sentirse mal? ¿Acaso alguién es perfecto? Sin juzgar. Piensa en que has podido fallar. ¿Qué te preocupa? ¿Qué te distrae? El tema es complejo. ¿Verdad?. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt; Lo que no sirve de nada, es sentirse mal.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Sentirte mal te impide disfrutar, tener fluidez... Acepta los hechos. Dale a tu emoción negativa las gracias por estar ahí, por aportar su "granito de arena" en tu aprendizaje diario... Pero dile que has cambiado. Que has decidido &lt;strong&gt;sentir de otra manera. &lt;/strong&gt;Es difícil, lo sé. Pero es &lt;strong&gt;posible. &lt;/strong&gt;¡Yes we can! ¿No te suena? Hoy he decidido gobernar mis sentimientos. Pilotar mi vida de otra manera. ¡Eso si puedes hacerlo!&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2sanB_9-xI/AAAAAAAAAFU/LZsEWk96-7E/s1600-h/IMG_1945.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434466633206594322" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 214px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2sanB_9-xI/AAAAAAAAAFU/LZsEWk96-7E/s320/IMG_1945.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:times new roman;"&gt;Lo más importante es enseñarnos a nosotros mismos el baluarte que significa "valorarse a uno mismo", "confianza", "conocerse a uno mismo", "autorealizarse"... de esta manera podremos tomar decisiones más acertadas, aunque éstas no sean las que nos lleven a la victoria, el liderato y la fama por el camino más rápido.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;SALUT I A TOPE!!!!&lt;/p&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-8612193291081671329?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/8612193291081671329/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=8612193291081671329' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/8612193291081671329'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/8612193291081671329'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/02/la-posibilidad-de-elegir.html' title='LA POSIBILIDAD DE ELEGIR.'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2sandTEHSI/AAAAAAAAAFc/WdM8UK8CxPI/s72-c/IMG_2061.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-6558631235868650823</id><published>2010-02-04T12:44:00.003+01:00</published><updated>2010-02-04T13:06:03.655+01:00</updated><title type='text'>31 DÍAS...</title><content type='html'>&lt;u&gt;&lt;span style="color:#0066cc;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="color:#0066cc;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2q0g58rkJI/AAAAAAAAAFM/jCCv0V0bCRk/s1600-h/DSC00275.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434354377780072594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2q0g58rkJI/AAAAAAAAAFM/jCCv0V0bCRk/s320/DSC00275.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;¿Ya han pasado más de 31 días de este nuevo año? Más de 31 días volando y sin apenas enterarme, en fin... que como diria un refrán, aquí quien no corre vuela... como los días!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Del mes de Enero poco que contar, después de un pequeño parón de bajada de entrenamientos en navidades, comence el año con un nuevo ciclo de preparación para encarar la nueva temporada con las mejores fuerzas posibles y con la máxima ilusión en los nuevos retos.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Días de entrenamiento duros, para volver a coger la forma poco a poco pero sin pausa.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Quizás los más destacable de este mes de enero haya sido lo que ocurrio el fin de semana pasado del 30-31, donde me fui con los miembros de mi nuevo equipo a la primera concentración de pretemporada en La Granja de San Idelfonso (Segobia), donde coincidia con la presentación del equipo para la nueva temporada 2010, equipo de autentico lujo, con miembros de la calidad de Raul Garcia Castan (4 veces Campeón de España de Carreras de Montaña y actual campeon de Europa de la misma modalidad), David Lopez Castan (Actual Campeon de la Copa de España de Carreras de Montaña), Remgio Queral (Recordman de la MIM), Miguel Caballero, Esther Gil, Miryam Talens, Sebas, Vicent Peris, Juanan Ruiz, y muchisimos más de una gran calidad humana y profesional. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2q0gujeZJI/AAAAAAAAAFE/7U1z4Naas1s/s1600-h/DSC00267.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434354374721561746" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2q0gujeZJI/AAAAAAAAAFE/7U1z4Naas1s/s320/DSC00267.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Allí en Segobia pasamos un fin de semana fantástico, con entrenamientos muy bonitos, que nos sirvieron para conocernos más a fondo y poder convivir con casi todos los miembros del equipo para empezar a perfilar la nueva temporada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2q0gF2bnhI/AAAAAAAAAE8/OZPwgB2gw0o/s1600-h/DSC00280.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434354363795217938" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2q0gF2bnhI/AAAAAAAAAE8/OZPwgB2gw0o/s320/DSC00280.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;En cuanto a mi, que deciros... sigo entrenando, aún si cabe con muchisimas más ilusiones y ganas que nunca, después de perfilar lo que serán mis primeros objetivos del calendario, hasta finales de Mayo, realizaré pruebas de categoria para ver realmente mi potencial, empezando por la Maratón de Borriol, el 21 de Marzo, una de las pruebas más exigentes del panorama nacional (42 Km 2500 mtr desnivel), luego encararemos el mes de Abril para participar en el Campeonato Autonomico Individual y por clubs de la Comunidad Valenciana, el 18 de abril en la Vall d'Uixó.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;El mes de Mayo me espera una de las pruebas por autonomasia del calendario Mundial, una carrera que hace años que rondaba por mi corazón y que este año seguramente podre ser de la partida, se trata del Maratón Zegama-Aizkorri, del Campeonato del mundo, el 16 de Mayo.&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;Pues eso, que queda mucho y hay que ponerse las pilas... Como diria un gran compañero de equipo... SALUT I MUNTANYA!!!!&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-6558631235868650823?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/6558631235868650823/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=6558631235868650823' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/6558631235868650823'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/6558631235868650823'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2010/02/31-dias.html' title='31 DÍAS...'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/S2q0g58rkJI/AAAAAAAAAFM/jCCv0V0bCRk/s72-c/DSC00275.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-8974593014414872559</id><published>2009-12-11T10:17:00.003+01:00</published><updated>2009-12-11T10:35:25.986+01:00</updated><title type='text'>OBJETIVO A LA VISTA: MARATÓN PICO ESPADÁN.</title><content type='html'>Pués de nuevo aquí, después de unos meses de ausencia, espero retomar mi blog más a menudo...&lt;br /&gt;Como bien dice la entrada, el primer objetivo de este nuevo ciclo que empezé en septiembre ya está a la vuelta de la esquina, el próximo domingo 13 de diciembre, la el parque natural de la Sierra Espadán nos espera con los brazos abiertos para que recorramos sus 42 kilometros de espectaculares vistas.&lt;br /&gt;Desde septiembre, que es cuando comenze un nuevo ciclo en mis entrenamientos de carrera, empezando más o menos de cero, y variando por completo mi manera de entrenar, han pasado unos meses de rodajes cortos, de rodajes largos, de series de cuestas, de series de calidad, de saber escuchar al cuerpo en cada momento y sentir nuevas sensaciones que hacia mucho tiempo o que nunca habia sentido...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Han sido unos meses de acumular kilometros y kilometros en las piernas, con una primera prueba de fuego en mi mente: El maratón del Pico Espadán.&lt;br /&gt;Atrás han quedado algunas carreras, como la del K25 de Serra, buenos momentos de entrenamiento con compañeros y en solitario, y porque no, también momentos duros en los entrenamientos...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Todas esas emociones y sensaciones las verá pasar mi mente en la linea de salida del próximo domingo... pero una vez empieze a dar la primera zancada de mi carrera solo habra momentos para disfrutar de todo el trabajo realizado hasta el momento!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los últimos entrenamientos que me quedan, pués hoy una rodadita suave de 45 minutos y mañana una suave sesión de 25 minutos con algunas progresiones para activar ya el cuerpo!!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;VAMMMMMMMMMMMOOOOOOOOOSSSSSSSSSSS!!!!!!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-8974593014414872559?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/8974593014414872559/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=8974593014414872559' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/8974593014414872559'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/8974593014414872559'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2009/12/objetivo-la-vista-maraton-pico-espadan.html' title='OBJETIVO A LA VISTA: MARATÓN PICO ESPADÁN.'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-3816547972546832902</id><published>2009-10-24T15:00:00.002+02:00</published><updated>2009-10-24T15:26:26.566+02:00</updated><title type='text'>SUBCAMPEONES DE ESPAÑA POR CLUBS!!!</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7VbyJNlI/AAAAAAAAACs/RWAvBEi4TUw/s1600-h/K25fotoCristinaPastor525.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396151649197176402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 214px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7VbyJNlI/AAAAAAAAACs/RWAvBEi4TUw/s320/K25fotoCristinaPastor525.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;El pasado sábado 17 de Octubre se disputó en la localidad Valenciana de Serra, la carrera K25 Trail de la Calderona, que este año era el I Campeonato de España de Clubes por Montaña.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La verdad es que mi participación con el equipo Running Team vino después de una llamada de mi entrenador Juanan, para cubrir una plaza de un miembro que no podia acudir por causas de lesión, y a mi me hizo mucha ilusión poder estrenarme en una carrera de esas categorias, con el nivel que habia, y por lo que significaba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mi meta para esta dura carrera (25,5 Km y 1700 mtr positivos) eran claras, tomarmela como una gran experiencia y como un inmejorable entreno para el inicio de una temporada llena de proyectos y de ilusiones, inmerso en plena pretemporada, y sabiendo que mi estado de forma no era el ideal para disputar esta carrera en plenas condiciones me hacian ir sin la más lijera presión pero con los nervios a flor de piel, como si fuese mi primera carrera...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al final, mi equipo, el RUNNING TEAM GRIFONE, quedó el subcampeón de España, con una magnífica actuación de mi entrenador JUANAN RUIZ (de Vila-Real) que quedó en una maravillosa 5ª posición, mientras que IGNASI CARDONA quedó en 7ª posición,  las dos chicas del equipo estuvieron magníficas y quedaron ESTHER GIL 5ª y MIRYAM TALENS 7ª, estos fueron los cuatro miembros del equipo que puntuaron para la clasificación final (ya que según el reglamento de la F.E.D.M.E solo puntuan los 4 mejores clasificados, hombres o mujeres, en sus respectivas categorias).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7VNkkpPI/AAAAAAAAACk/ygo9cY_uOj8/s1600-h/Juanank25"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396151645382157554" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 214px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7VNkkpPI/AAAAAAAAACk/ygo9cY_uOj8/s320/Juanank25" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Juanan Ruiz (5º) en un tramo de bajada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7UzWsyrI/AAAAAAAAACc/zi0hCNMq3V8/s1600-h/IgnasiCardonak25.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396151638344649394" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 214px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7UzWsyrI/AAAAAAAAACc/zi0hCNMq3V8/s320/IgnasiCardonak25.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Ignasi Cardona (7º) en la zona del Castillo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;En cuanto a otros miembros del club, destacar la gran actuación de EMILI SELLÉS (11º), SEBAS SANCHEZ (17º) Y JOSE MANUEL GRANADERO (57º).&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;En cuanto a mi, la carrera se me hizo muy bonita, regulando y controlando en todo momento las indicaciones que me habia dado mi entrenador para no pasarme y a partir del la última subida dejandome llevar hasta meta, acabando la carrera en la posición 47, con un tiempo de 2:40, muy satisfecho y contento de poder haber corrido con lo mejorcito de España en estos momentos, y el poder compartir kilometros con gente tan agradable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7U92W9nI/AAAAAAAAACU/iwj3iA-wtM4/s1600-h/k25-1"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396151641161791090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 213px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7U92W9nI/AAAAAAAAACU/iwj3iA-wtM4/s320/k25-1" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Al final, las charlas post-carrera, de lo mejor, disfrutando de la compañia de los miembros del equipo que me han abierto las puertas de su casa y comenzado a hacer amistad con todos ellos, que placer conocer a unas máquinas como ellos. GRACIAS POR TODO.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7Uuv-6xI/AAAAAAAAACM/J6lmrwB9xgM/s1600-h/k25-7"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396151637108517650" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7Uuv-6xI/AAAAAAAAACM/J6lmrwB9xgM/s320/k25-7" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Y ahora, a seguir entrenando con las vistas puestas en el Maratón del Pico Espadán (13 de diciembre).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;VAAAAMMMMOOOOSSSSSSSSSS!!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-3816547972546832902?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/3816547972546832902/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=3816547972546832902' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3816547972546832902'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/3816547972546832902'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2009/10/subcampeones-de-espana-por-clubs.html' title='SUBCAMPEONES DE ESPAÑA POR CLUBS!!!'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_LbVIRqg16nQ/SuL7VbyJNlI/AAAAAAAAACs/RWAvBEi4TUw/s72-c/K25fotoCristinaPastor525.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-4975865402319228375</id><published>2009-10-05T14:14:00.001+02:00</published><updated>2009-10-05T14:25:34.038+02:00</updated><title type='text'>EMPIEZA LA NUEVA TEMPORADA!!!</title><content type='html'>Después de un merecido descanso, allá por el mes de Agosto con un parón activo de 3 semanas, y la pertinente inicio de pretemporada durante los meses de Septiembre y en la que sigo inmerso durante estos dias de Octubre, se está acercando ya el inicio de la nueva temporada... Temporada que llega después de un muy buen final de ciclo anterior con un 5º lugar en la Marató i Mitja Castelló-Penyagolosa y un 2º lugar en la Volta al terme de Sant Joan de Moró, mi pueblo...&lt;br /&gt;Para este inico de ciclo nuevo, cuento con algunos cambios muy importantes que espero me den el salto de calidad que ando buscando, algunas novedades que hay son:&lt;br /&gt; -el apoyo de un gran patrocinador que a confiado en mi persona con los ojos cerrados, Gracias Alfredo.&lt;br /&gt; -el apoyo de varios sponsors que me han ayudado economicamente en prendas deortivas con el gran esfuerzo que supone en estos tiempos, muchas gracias a ellos también.&lt;br /&gt; -el cambio de entrenador, con el que espero dar un gran salto cualitativo de cara a la próxima temporada, gracias máquina.&lt;br /&gt; -la inclusión dentro de uno de los equipos más importantes dentro del panorama de las carreras de montaña para disputar con ellos la Copa de España de carreras por Montaña FEDME: Formo parte del Running Team Grifone!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bien, cambiando un poco de tercio, después de unas carreras de preparación y de compromiso que se cerraron el pasado sábado, la temporada oficial para mi empezara con la disputa del Campeonato de España de clubes de la FEDME, la carrera K25 de la sierra Calderona (Valencia), donde voy a ser miembro del Running team Grifone, para intentar quedar lo más alto posible en la clasificación. La carrera se celebra el 17 de octubre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Luego, el 31 de octubre participare en la 5º Marxa al terme de Vilafamés, para centrarme en la Maratón del Pico Espadán (13 de diciembre) donde cerraremos el año 2009 deportivamente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Seguire contando mis objetivos para el año 2010... Vamooooooosssssss!!!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-4975865402319228375?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/4975865402319228375/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=4975865402319228375' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/4975865402319228375'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/4975865402319228375'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2009/10/empieza-la-nueva-temporada.html' title='EMPIEZA LA NUEVA TEMPORADA!!!'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-734948656503914595</id><published>2008-12-16T15:57:00.002+01:00</published><updated>2008-12-16T16:01:11.202+01:00</updated><title type='text'>RECUPERANDO DEL ESFUERZO DE LA MARATÓN.</title><content type='html'>Ayer casi ni me podia mover del dolor de cuadriceps que tenía encima, aún así hize las dos clases de spinning que tenia por la tarde, acabando bastante agotado.&lt;br /&gt;Hoy me he levantado un poco mejor, y he hecho 60' de carrera en cinta, a un ritmo de 11km/h, para recuperar un poco las piernas, que las he notado bastante cansadas aún, supongo que esta semana se me va hacer un poco larga, je,je...&lt;br /&gt;Por lo demás, estoy esperando tener un hueco para pasarme al portatil las fotos de la maratón del domingo, en breve estarán.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-734948656503914595?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/734948656503914595/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=734948656503914595' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/734948656503914595'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/734948656503914595'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2008/12/recuperando-del-esfuerzo-de-la-maratn.html' title='RECUPERANDO DEL ESFUERZO DE LA MARATÓN.'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2882035448830973637.post-5044129099752590812</id><published>2008-12-15T12:38:00.002+01:00</published><updated>2008-12-15T13:19:53.778+01:00</updated><title type='text'>MARATÓN PICO ESPADÁN: OBJETIVO CUMPLIDO!!!</title><content type='html'>Bien, aquí la crónica del maratón Pico Espadán:&lt;br /&gt;6 de la mañana, suena el despertador, me levanto y desayuno, a las siete salimos hacia Segorbe, el termometro del coche marca 2º, vaya frío nos espera!!!&lt;br /&gt;Llegamos a las 7:45 al pabellón donde recojo el dorsal y me cambio. Después de el calentamiento y los estiramientos oportunos, a las 9 de la mañana dan la salida de la maratón.&lt;br /&gt;Los primeros kilometros van pasando por las calles de Segorbe, donde bajamos hasta la famosa fuente de los 50 caños, allí cruzamos el rio Palancia y empezamos la primera ascensión a Rascaña, son 3 Km de ascensión donde en algunos momentos llegamos ha desniveles de hasta un 25%, allí me junto con un buen grupo de 5 corredores que vamos cogiendo un buen ritmo. En estos primeros 5 Km acumulamos un desnivel de 480m.&lt;br /&gt;Después de coronar el Rascaña, iniciamos un ligero descenso hasta la Vall de Almonacid, un tramo donde podemos recuperar un poco, llegamos al Km 10 con un desnivel acumulado de 750m.&lt;br /&gt;Al salir del pueblo comienzo la subida al Bellido, donde se asciende 350 m en tres kilometros y medio, la ascensión se hace dura, opto por poner un ritmo controlado e ir subiendo intentando mantenerlo en todo momento, en estos momentos, ni me acordaba que hacía frío!!! Al llegar arriba, las vistas que pude disfrutar eran impresionantes, pudiendo contemplar los montes de Espadán a la izquierda y el valle del Palancia y la sierra Calderona a la derecha (menos mal que en mi grupito tenia a un corredor que lo sabia, ya que para mi todas las montañas eran iguales, je,je...) En estós momentos, llevaba 15 Km con un desnivel acumulado de 1230 m.&lt;br /&gt;Seguimos subiendo de manera suave hasta llegar al km 18 o por ahí, donde desde ahí empiezo el descenso del barranco Malo, se trataba de una bajada por una senda bastante peligrosa, con momentos de un gran desnivel, y pese a las advertencias de los jueces de la prueba, casi al final del descenso, me pego un gran ostión, la verdad es que tuve suerte de que solo se quedara en algunos rasguños, aparte de romper los guantes de las manos y el cortavientos, pero era lo de menos en esos momentos. Llego al Km 20 con un desnivel acumulado de 1760 m.&lt;br /&gt;Aquí es donde empieza lo "bueno" de verdad, empiezo la ascensión hacia la cueva del Estuco, tramo duríssimo con un gran desnivel, donde llego a la media maratón con un tiempo de 2 horas 3 minutos, vas bien David (me digo...) cuando creo que ya no podemos subir "paredes" y que lo feo ya ha pasado, un hombre de la organización me dice: -venga chaval, ánimo que ahora te queda lo mejor, la subida al pico Espadán... Pues Venga!!! Cogo una senda con pinos y de nuevo a subir esas "paredes", caminando con los cuadriceps ardiendo!!! hasta llegar al pico, con unas magníficas vistas y un gran frío.&lt;br /&gt;Desde allí empieza el descenso, llevo 25 Km con un desnivel acumulado de 2430 m...&lt;br /&gt;Después de reponer fuerzas en el avituallamiento empiezo el tramo más comodo de la carrera, un recorrido con descensos bastante pronunciados y tramos más suaves, la verdad es que esta senda es de los rincones más hermosos de la carrera, sobre todo cuando cruzamos el barranco de Almanzor, sigo descendiendo hasta llegar al pueblo de Almedijar, estoy en el Km 33, y las piernas comienzan a notar el esfuerzo acumulado, me entran los primeros avisos de calambres en los abductores, cosa que me hace disminuir el ritmo e intentar aguantarlo a un nivel más suave, es aquí donde empieza la carrera psicológica... Seguimos descendiendo poco a poco hasta llegar al pueblo de Castellnovo donde subiremos la última ascensión del día, una subida corta de medio kilometro por una senda entre árboles, donde las piernas ya se quejan por cualquier movimiento, al finalizar sigo por un tramo ya sin desnivel hasta llegar a Segorbe, donde por un pequeño recorrido por el pueblo de 1 Km, llego hasta la entrada al pabellón donde esta situada la meta... Las emociones empiezan a saltar al ver la gente animando mi llegada, aprieto los dientes, el último esfuerzo... y FIN... 4:13:11!!! TIEMPAZO, a una media de 6:00 Km quedando el 20 de la general y el 15 dentro de mi categoría... Sin palabras.&lt;br /&gt;En breve algunas fotos!!!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2882035448830973637-5044129099752590812?l=somnisdavid.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://somnisdavid.blogspot.com/feeds/5044129099752590812/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2882035448830973637&amp;postID=5044129099752590812' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/5044129099752590812'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2882035448830973637/posts/default/5044129099752590812'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://somnisdavid.blogspot.com/2008/12/maratn-pico-espadn-objetivo-cumplido.html' title='MARATÓN PICO ESPADÁN: OBJETIVO CUMPLIDO!!!'/><author><name>David Mundina: Entrenador Personal</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13538003775371516718</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry></feed>
